Dades a Catalunya i Espanya

Sector

Abans de la crisi, cap al 2007 hi havia a Espanya unes 20.000 empreses entre indústria i tallers, firmes exportadores, importadores, majoristes i comerciants detallistes. Hi generava uns 200.000 llocs de treball directes, i 175.000 d'indirectes.

Estem parlant doncs d'un sector amb un entramat empresarial de grandària mitja / petit: 10 empleats per empresa. Això és degut a la primacia del sector detallista: només un 20% de les empreses serien indústries o del sector productiu o de transformació. Aquest sector tenia pendent una reconversió.

La crisi iniciada al 2008 probablement ha significat la desaparició d'un 20-30% dels negocis, en especial dels comerços de menys tamany i dels tallers intermitjos. Probablement estem parlant doncs d'uns 15.000 negocis. De fet, després de 4 anys de macroentorn econòmic desfavorable (inicis 2012), les vendes de joieria i rellotgeria han caigut fins la meitat del que havien estat al 2007.

Catalunya probablement significa un 25% de la producció i consum. S'estima al voltant de 2.500 establiments de joieria, rellotgeria i compra-venda oberts al públic, i unes 500 empreses fabricants, tallers i majoristes. El volum estimat de venda a PVP, que al 2007 havia assolit el seu record amb 725 milions de €, al 2011 havia caigut dràsticament fins als 378 milions d'euros. En el sector joier, hi ha certa indústria local, que va sobreviure a la dècada dels 90 a una forta reconversió motivada per l'irrupció de producte europeu (especialment italià), i ara fa front amb disseny a l'entrada de producte d'origen asiàtic (Xina, India...). En canvi, la majoria de la producció rellotgera és importada. Pel que fa a la producció de matèries primes, les gemmes i metalls preciosos son importats, estan molt concentrada la distribució en mans d'alguns majoristes.

Consumidor

El 63% dels consumidors espanyols adquireix joies, plateria i rellotges per valor de fins a 1.800 € i per un valor mínim de 15 €, segons dades de l'AEJPR.

El promig de compra del consumidor ha caigut continuadament des del 2007, per l'impacte al consum de la crisi econòmica. El preu de l'or s'ha encarit notablement, i el consumidor s'ha orientat cada cop més cap a la plata i altres materials. Igualment, les peces tenen cada cop menys pes de metall preciós. També cal mencionar un creixent efecte de competència genèrica per part de sectors com l'electrònica de consum (telefonia mòbil, videojocs, informàtica) i oci, que semblen absorbir part de la despesa no essencial de les llars que abans es destinava a joieria i rellotgeria.

Moments de major consum de l'any:

• El més destacat, Nadal-Reis (25% de les vendes aprox.)
• San Valentí (14 de febrer)
• Maig: dia de la mare i comunions.
• Juny i setembre: noces.
• Altres moments: batejos, aniversaris, fi d'estudis/activitat professional, compromisos...

Si bé cal destacar que es produeix cada vegada més una desestacionalització de la demanda; s'apunta al fet que de "l'autoconsum" (en bona part vinculat a la incorporació de la dona al món laboral) i el creixent valor de la "marca" i la promoció contínua estan fent que cada vegada més sigui difícil parlar de temporada alta i baixa.

Al 2009, dos de cada tres comerços catalans apuntaven que el factor marcaera cada cop més rellevant a l'hora de decidir la compra d'una joia o rellotge.En canvi, al 2011 van ser només un 45%. Això apunta novament a l'efecte d'una situació econòmica de consum en general, i en conseqüència de joieria i rellotgeria en particular, depauperada.

Motius de compra enfront d'altres alternatives: autenticitat del seu valor intrínsec, sentiment, necessitat d'un disseny actual / anar a la moda...

Respecte a si l'increment del preu de l'or (amb un record absolut en 30 anys de més de 1.300 € a finals del 2011) incentiva la compra de joies com a refugi econòmic, la resposta és totalment negativa: si be és cert que la joia te un valor de revenda molt superior al d'altres categories (base del negoci de compra-venda), i que és manté en el temps, això no obsta per a que la pràctica la possible utilització d'or com a refugi no es faci a través de joieries, sino de firmes especialitzades en lingots d'or d'inversió. El 99% de comerços catalans declara que no nota un increment de vendes de joies com a inversió (2010).

El que si que s'ha donat és una proliferació de cases dedicades exclusivament a compra-venda d'or, fruit d'0aquest alt valor amb la necessitat dels consumidors de obtenir liquiditat. Aquestes cases no es poden considerar amb propietat com joieries, si bé és cert que al voltant d'un 15% de joiers enquestats declara fer, addicionalment a la venda de rellotges o joies, aquest servei (dades de l'Enquesta JORGC del sector al 2011).