Àrea col·legiats

Joies, Gemmes, Rellotges

Breu història

UN SECTOR D'AVANTGUARDA I TRADICIÓ

Poques activitats humanes combinen tradició i avantguarda, economia i art com la Joieria i la Rellotgeria.

A Catalunya la tradició passa des de les joies trobades a les tombes prehistòriques o els jaciments arqueològics romans i grecs, a la multitud d'exemples de joieria medieval que hom pot admirar avui als principals museus del territori, fins a arribar a la modernitat més rabiosa. O dels molt àntics rellotges de campanar de moltes esglèsies catalanes als relloges de les grans marques més prestigioses als "smartwatches" que comencen a arribar al consumidor, No podem deixar de recordar que artistes i creadors catalans o que van viure a Catalunya, com Dalí o Picasso, van fer del disseny aplicat la joieria un camp més de plasmació de la seva genialitat.

Durant molts anys Catalunya ha estat a l'avantguarda del disseny a Espanya de joieria, i avui continua sent un focus de innovació, tant a nivell de petits artesans basats en dissenys únics com a noves experiències empresarials orientats a la internacionalització orientada al consumidor d'arreu del món.

alt
De Roma...
alt
...al surrealisme Dalinià

 

ALGUNES FITES CRONOLOGIQUES DE JOIERIA, CULTURA I POLÍTICA A CATALUNYA

4.000 a.C: mines neolítiques de Gavà, les més antigues d'Europa, per extreure variscita per a joieria
575 a.C: els grecs funden Emporion – 1ª importació de rellotgeria (solar i clepsidres)
s. I a.C. Fundació romana de Barcelona (Colonia Faventia Julia Augusta Pia Barcino)
304 Martiri de Santa Llúcia, futura patrona dels rellotgers
511 Barcelona, capital del Regne Visigot
660 1 de desembre, mort de Sant Eloi, patró dels joiers i orfebres
713 Barcelona àrab
801 Barcelona Franca. Comptat de Barcelona.
897 Independència del Comptat de Barcelona
1289 Diputació del General
1298 Inici de la Construcció de la Catedral de Barcelona
1381 Gremi d'Argenters. Concessió de privilegi per part de Joan d'Aragó
1410 Barcelona té hora pública gràcies al rellotge del campanar de la catedral
1430 Fundació de l'Universitat de Barcelona
1500-1833 LIibres de Passanties dels Gremis de Joiers
1640 Corpus de Sang
1714 Guerra de Successió . Capitulació de Barcelona
1774 Real Cédula a la Congregación Colegio y Arte de Plateros de Barcelona.
1774 "Real Cédula que su Magestad manda observar a todos los Plateros de la Villa de Reus"
1847 Inauguració del Gran Teatre del Liceu. 
1848 1er ferrocarril d'Espanya (Barcelona-Mataro)
1854 Enderrocament de les muralles de Barcelona
1869 Reglament del Col•legi d'Argenters de Barcelona
1882 1ª pedra de la Sagrada Família de Gaudi
1888 Exposició Universal
Finals del XIX – Principis del XX: Barcelona, capital mundial de la joieria modernista (Masriera)
1903 Mort de Santa Gemma, futura patrona dels gemmòlegs
1906 -1936 Renovació noucentista de la joieria(Ramon Sunyer, Jaume Mercader...) i avantguardes (Manel Capdevila, Manolo Hugué, Pablo Gargallo, Juli González...)
1908 Obertura Palau de la Música Catalana
1909 Setmana Tràgica
1924 Metro de Barcelona
1929 Exposició Universal de Barcelona
1931 I República Espanyola
1936 Guerra Civil.
1963 Asociación Gemológica Española
1977 Restabliment de la Generalitat
1978 Aprovació de la Constitució
1979 Fusió dels Gremis de Joiers i de Rellotgers de Barcelona
1980 Federació Catalana de Joiers Orfebres i Rellotgers
1992 Jocs Olímpics. Fundació de l'Escola de Joiers
2002 Constitució del Col•legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya
2005 Inauguració actual seu del JORGC
2017 15 anys del JORGC, 25 anys de l'Escola JORGC

 

LA PRESÈNCIA DE LA JOIERIA A LA HISTÒRIA DE LA PINTURA EUROPEA


A la web https://www.lecolevancleefarpels.com/en/video/jewels-in-european-painting hi ha un interessant vídeo que ilustra la importància de la joia històricament, en aquest cas reflectida al llarg de segles pels grans mestres pintor.

 alt

 

GREMIS I COL·LEGIS

Des de fa molts segles, els joiers i rellotgers catalans han cercat agrupar-se tant per controlar la qualitat de les seves peces (amb la pràctica del contrast que, molt evolucionat, ha acabat arribant fins els nostres dies), com per regular la formació i l'accès a la professió.  A la secció "SOBRE EL JORGC" trobareu una àmplia informació sobre l'evolució dels antics gremis d'argenteria catalans i la seva professió, fins a arribar a l'actual Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya. Podeu accedir-hi directament clicant aquí http://www.jorgc.org/el-jorgc/breu-historia o a sobre de les imatges inferiors.

alt  alt  alt

La Joieria amb majúscules engloba de fet força activitats relacionades, com l'orfebreria, la gemmologia, la rellotgeria. A mitjans del 2014, a Catalunya constaven com col·legiats 1.250 membres, en una experiència única: el COL·LEGI OFICIAL DE JOIERS, ORFEBRES, RELLOTGERS I GEMMÒLEGS DE CATALUNYA (JORGC).

 

HISTÒRIA DEL CONTRAST DE METALLS

Per als interessats en el tema de la història del contrast de metalls preciós a Catalunya, podeu consultar a Cristina Estera Martín "El punzón de platería de Barcelona: su evolución formal y cronológica (siglos XIV al XX)". Un interessant article sobre la història del contrast de la plata a Espanya fins als nostres dies el podeu trobar a la web http://elblogdelcoleccionistaeclectico.com/2014/11/13/contrastes-y-punzones-en-la-plateria-espanola/comment-page-1/#comment-957.

 

HISTÒRIA DELS METALLS PRECIOSOS

Els materials preciosos de base que més s'usen a la joieria en combinació amb les gemmes o pedres precioses son l'OR i la PLATA. En aquest vídeo del  Silver Institute,“Silver: The Element of Change", del 4 de febrer del 2013), podeu veure el paper de la plata a la història, i les moltes funcions que van més enlla de la joieria (indústria, sanitat, telecomunicacions, element d'inversió...). Cliqueu sobre la imatge o en aquest link:

http://youtu.be/jRwUmGpmF38

alt

 

 Pel que fa l'or, podeu veure peces històriques i l'evolució de l'or a la joieria a la web del World Gold Council: http://www.gold.org/jewellery/heritage

alt

 

 

ELS RELLOTGES DESTACATS DE BARCELONA

La web "Digital de Barcelona" va publicar el 13 d'abril del 2015, amb l'ajut del JORGC i del Sr. Eduard Farré, un curiós article sobre els rellotges públics de Barcelona (autor: Max Ledo) que adjuntem. També ho podeu veure en video clicant sobre la següent imatge:

alt

http://eldigital.bcn.cat/descobreix-els-rellotges-publics-de-barcelona_174356.html

"L'ús del rellotge públic es remunta al segle XIV i tenia un propòsit d'organització de la vida social. Mercats, entrades i sortides de la ciutat, hores de tancament de portes, etc. I tot això es sincronitzava amb un rellotge de torre o campanar que, habitualment, era municipal", explica Eduard Farré, professor i historiador de rellotgeria.

L'hora pública a Barcelona, des del segle XV: Barcelona té hora pública des de l'any 1410 gràcies al rellotge del campanar de la catedral de Barcelona, situat a la plaça Nova. Tot i ser a la basílica, el rellotge és municipal, i avui dia encara se'n conserva la primera màquina al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). La màquina actual és del segle XIX, i el rellotge funciona amb dues campanes, una de gran que marca les hores i una altra de petita que marca els quarts.

L'hora oficial, a càrrec de la RACAB. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és l'encarregada de donar l'hora oficial de la ciutat. Va ser gràcies a una iniciativa de Josep Ricart i Giralt, que, atesa la seva voluntat de millorar la navegació, va aconseguir que la RACAB i l'Ajuntament de Barcelona firmessin un conveni l'any 1891. El rellotge està situat a la façana principal de l'edifici de la Reial Acadèmia, al número 115 de la Rambla.

El campanar de Gràcia, un emblema de resistència: És el símbol indiscutible de la Vila de Gràcia. Situat a la plaça de la Vila, aquest campanar va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias i es va construir entre els anys 1862 i 1864. La cèlebre campana de Gràcia, que toca les hores a la Vila, va adquirir una gran càrrega simbòlica després de resistir a un intens bombardeig durant la revolta de les Quintes de l'any 1870.

Més rellotges curiosos: Barcelona està plena de rellotges curiosos. Un bon exemple és el rellotge de les Llums, situat al número 2 del carrer de Rocafort i construït per Juan Cabrerizo l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. Aquest rellotge, col·locat a terra, té unes esferes que s'il·luminen per marcar l'hora.

També es curiós el cas del rellotge del Sifó, situat al número 105 de l'avinguda de Roma i construït l'any 1960 com a reclam per l'amo de la fàbrica de sifons Puértolas.

Finalment, també es poden trobar diferents rellotges solars a la ciutat. És el cas dels quatre que hi ha a l'església de la Mare de Déu dels Àngels, al número 78 del carrer de Balmes, del 1955.

 

EL MUSEU DEL RELLOTGE DE SANT FELIU DE CODINES: una bona manera de veure la història del rellotge a catalunya és a anar al Museu del Rellotge de Sant Feliu de Codines. Des de 1995 Sant Feliu celebra la Fira del Rellotge, durant el mes de maig.

 

ELS PATRONS DEL SECTOR

SANT ELOI, PATRÓ D'ORFEBRES I JOIERS

altSant Eloi significa: "l'escollit, el preferit". Sant Eloi va ser l'orfebre més conegut de la França del segle VII. Des de molt petit va tenir unes grans qualitats per treballar l'or i la plata. Va néixer l'any 588 a Limoges. El seu pare era un artista en l'art de treballar els metalls, es va adonar de les capacitats del seu fill i el va posar a treballar fent les monedes de Limoges. A partir d'aquí, Sant Eloi va viure a París, va realitzar trons i relicaris diversos i es va fer amic del rei. El dia 1 de Desembre de l'any 660 va morir i des de llavors es va convertir en el patró dels orfebres i joiers.

Fins no fa gaires anys el dia de Sant Eloi era festiu per tots els treballadors del ram, actualment es fan festes esporàdiques i se celebra d'una manera més privada.

SANTA LLÚCIA, PATRONA DE RELLOTGERS

altLa celebració de Santa Llúcia s'escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d'aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, 'camí de llum', o de la seva proximitat al solstici d'hivern.

En el refranyer popular s'ha conservat una dita –avui confusa– que il·lustra aquesta proximitat: "Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal", fent referència a l'increment de les hores de sol respecte a les de fosca després del solstici. I és que els canvis en el calendari, com la reforma gregoriana de 1582, que va suprimir deu dies, han deixat la festa de la santa abans de l'entrada de l'hivern, quan els dies encara no han començat a créixer, i el Nadal ben just després del solstici. Potser s'hauria de dir: "Per Nadal, un pas de puça i per Cap d'any, un pas de pardal", però el rodolí se n'aniria en orris.

SANTA GEMMA, PATRONA DELS GEMMÒLEGS

altEl nom deriva del llatí Gemma, cognomen romà derivat del substantiu gemma, botó de les plantes i, posteriorment, "gemma, pedra preciosa, perla". El nom, i els seus derivats foren usuals a Roma i la Itàlia medieval i renaixentista, i en el s. XX el nom ha estat usat bàsicament per la difusió del culte a santa Gemma Galgani.

Santa Gemma Galgani fou declarada beata el 14 de maig de 1933, motiu pel qual es va començar a celebrar en aquesta data. Però la data correcta és el 11 de abril. Com Gemma fou molt popular a Catalunya i apareix en el Santoral Català al 14 de maig, la majoria de "Gemmes" catalanes celebren la onomàstica aquest dia, malgrat no ser tècnicament correcte.

Gemma Galgani va néixer a prop de Lucca (Itàlia) al 1878. Va refusar dues propostes de matrimoni, ja que volia consagrar-se a la religió. De salut feble, als vint anys es va guarir d'una meningitis greu; va considerar que havia estat un miracle. La noia es va distingir per la seva pietat i devoció. Va rebre els estigmes: tres dies la setmana, durant almenys tres anys, Gemma tenia estigmes a les mans i als peus, que després desapareixien. També es va fer famosa per les visions que tenia de l'Àngel de la Guarda. El 1902 Gemma va tenir una visió segons la qual Crist volia que es fundés un convent de monges passionistes a Lucca, dedicant des de llavors els seus esforços per aconseguir-ho. Va morir a Lucca l'11 d'abril de 1903, als 25 anys.

Va ésser canonitzada per Pius XII en 1940, esdevenint la primera santa del segle XX.