Àrea col·legiats
Joies, Gemmes, Rellotges
Breu històriaUN SECTOR D'AVANTGUARDA I TRADICIÓPoques activitats humanes combinen tradició i avantguarda, economia i art com la Joieria. A Catalunya la tradició passa des de les joies trobades a les tombes prehistòriques o els jaciments arqueològics romans i grecs, a la multitud d'exemples de joieria medieval que hom pot admirar avui als principals museus del territori, fins a arribar a la modernitat més rabiosa. No podem deixar de recordar que artistes i creadors catalans o que van viure a Catalunya, com Dalí o Picasso, van fer del disseny aplicat la joieria un camp més de plasmació de la seva genialitat. Durant molts anys Catalunya ha estat a l'avantguarda del disseny a Espanya de joieria, i avui continua sent un focus de innovació, tant a nivell de petits artesans basats en dissenys únics com a noves experiències empresarials orientats a la internacionalització orientada al consumidor d'arreu del món.
La Joieria amb majúscules engloba de fet força activitats relacionades, com l'orfebreria, la gemmologia, la rellotgeria. A mitjans del 2010, a Catalunya constaven com col·legiats 1.800 membres, en una experiència única: eL COL·LEGI OFICIAL DE JOIERS, ORFEBRES, RELLOTGERS I GEMMÒLEGS DE CATALUNYA (JORGC). SANT ELOI, PATRÓ D'ORFEBRES I JOIERS
Fins no fa gaires anys el dia de Sant Eloi era festiu per tots els treballadors del ram, actualment es fan festes esporàdiques i se celebra d'una manera més privada. SANTA LLÚCIA, PATRONA DE RELLOTGERS
En el refranyer popular s'ha conservat una dita –avui confusa– que il·lustra aquesta proximitat: "Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal", fent referència a l'increment de les hores de sol respecte a les de fosca després del solstici. I és que els canvis en el calendari, com la reforma gregoriana de 1582, que va suprimir deu dies, han deixat la festa de la santa abans de l'entrada de l'hivern, quan els dies encara no han començat a créixer, i el Nadal ben just després del solstici. Potser s'hauria de dir: "Per Nadal, un pas de puça i per Cap d'any, un pas de pardal", però el rodolí se n'aniria en orris. SANTA GEMMA, PATRONA DELS GEMMÒLEGS
Santa Gemma Galgani fou declarada beata el 14 de maig de 1933, motiu pel qual es va començar a celebrar en aquesta data. Però la data correcta és el 11 de abril. Com Gemma fou molt popular a Catalunya i apareix en el Santoral Català al 14 de maig, la majoria de "Gemmes" catalanes celebren la onomàstica aquest dia, malgrat no ser tècnicament correcte. Gemma Galgani va néixer a prop de Lucca (Itàlia) al 1878. Va refusar dues propostes de matrimoni, ja que volia consagrar-se a la religió. De salut feble, als vint anys es va guarir d'una meningitis greu; va considerar que havia estat un miracle. La noia es va distingir per la seva pietat i devoció. Va rebre els estigmes: tres dies la setmana, durant almenys tres anys, Gemma tenia estigmes a les mans i als peus, que després desapareixien. També es va fer famosa per les visions que tenia de l'Àngel de la Guarda. El 1902 Gemma va tenir una visió segons la qual Crist volia que es fundés un convent de monges passionistes a Lucca, dedicant des de llavors els seus esforços per aconseguir-ho. Va morir a Lucca l'11 d'abril de 1903, als 25 anys. Va ésser canonitzada per Pius XII en 1940, esdevenint la primera santa del segle XX. |
Sant Eloi significa: "l'escollit, el preferit". Sant Eloi va ser l'orfebre més conegut de la França del segle VII. Des de molt petit va tenir unes grans qualitats per treballar l'or i la plata. Va néixer l'any 588 a Limoges. El seu pare era un artista en l'art de treballar els metalls, es va adonar de les capacitats del seu fill i el va posar a treballar fent les monedes de Limoges. A partir d'aquí, Sant Eloi va viure a París, va realitzar trons i relicaris diversos i es va fer amic del rei. El dia 1 de Desembre de l'any 660 va morir i des de llavors es va convertir en el patró dels orfebres i joiers.
La celebració de Santa Llúcia s'escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d'aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, 'camí de llum', o de la seva proximitat al solstici d'hivern.
El nom deriva del llatí Gemma, cognomen romà derivat del substantiu gemma, botó de les plantes i, posteriorment, "gemma, pedra preciosa, perla". El nom, i els seus derivats foren usuals a Roma i la Itàlia medieval i renaixentista, i en el s. XX el nom ha estat usat bàsicament per la difusió del culte a santa Gemma Galgani. 
